Fundación Hortensia Herrero: Memòria Anual 2020

25 24 PROJECTES • Cap de cavall En una estructura de planta rectangular prop del circ s’ha descobert la part superior del crani d’un cavall que podria ser part d’algun acte ritual, però encara s’està investigant l’origen. Cap de cavall Descobriments arqueològics CENTRE D’ART HORTENSIA HERRERO Projectes - Centre d’Art Hortensia Herrero • Pati islàmic Els enterraments esmentats anteriorment se situaven directament sobre un pati islàmic format d’una banda central de planta quadrangular, un safareig a l’interior i dos fonts en cada extrem. El mal estat de conservació del pati com el fet que va aparéixer en una cota molt alta fan inviable la seua conservació. Pati islàmic Al llarg del 2020 han continuat les excavacions arqueològiques en el conjunt del palau de Valeriola, uns descobriments que podrien resumir la història de la ciutat: la Valentia romana, l’època musulmana, la jueria medieval o l’esplendor de la Ruta de la Seda en el segle XVIII. Amb l’excavació arqueològica, encara per concloure, de moment s’ha intervingut al pati posterior, al solar ocupat per l’anterior immoble del carrer Sant Cristòfol núm. 6, i en la majoria de les estances interiors del palau, amb la qual cosa s’ha documentant una seqüència estratigràfica àmplia que s’inicia en el període romà i arriba fins ara, en la qual cal destacar la presència del circ romà i de part del barri de la jueria. • Circ romà de Valentia Este circ romà va ser la construcció més imponent de la ciutat en el segle II d. C. amb una superfície superior a tres camps de futbol (350 m de llarg i més de 70 m d’ample). Fins ara, la intervenció del palau de Valeriola és, sens dubte, la més gran realitzada sobre les seues restes, la qual cosa ens permetrà aportar noves i interessants dades sobre el que seria l’edifici més gran de la ciutat d’este període. Durant les excavacions al palau de Valeriola s’han localitzat diversos trams de la paret de 5 metres d’amplària de la grada occidental formada per dos paraments paral·lels d’ opus caementicium (tècnica constructiva típicament romana similar a la del formigó actual) de 60 cm de grossària, separats per una distància interior de 3,70 m, espai emplenat per diverses capes de pedres mitjanes i xicotetes disposades regularment i alternades amb farciments compactes d’arena. També s’han trobat tres murs longitudinals construïts amb la mateixa tècnica i grossària que els anteriors i, en la part exterior de la paret, set contraforts. Estes troballes han aparegut a una profunditat mitjana de 2 m respecte del paviment actual dels carrers del Mar i Sant Cristòfol, cota que es manté pràcticament igual en tot el fragment localitzat. Respecte al moment en què es va construir, hem d’assumir la cronologia testificada en altres intervencions que daten l’edifici cap a la primera mitat del segle II d. C., i va ser amortitzat per les estructures islàmiques. • Forn baixmedieval En una de les estances interiors del palau s’ha localitzat, davall d’un paviment de cronologia moderna, diverses estructures pertanyents a un forn, que per les restes documentades a l’interior (abundant ceràmica de cuina, closca d’ou, ossos d’animal, espines de peix), es deduïx que estava dedicat a la producció d’aliments. Les estructures documentades i conservades són part de l’obrador o llar i el laboratori d’un forn, situats novament sobre les restes del circ romà. Respecte a la datació, per la seua situació, les relacions estratigràfiques i la tècnica constructiva, sembla que ens trobem davant d’un forn de cronologia baixmedieval pertanyent a la jueria. També responen a una cronologia baixmedieval dos àmplies estances pavimentades amb sòls de rajoles, una de les quals tenia un xicotet seller amb sostre voltat. I en l ’absis va aparéixer un sòl d’alfardons amb rajoles decoratives, decorades en blau amb castells i la rosa dels vents del segle XV que, mitjançant una obertura, es comunicava amb un altre d’idèntiques característiques situat ja a la zona de trànsit al pati posterior. Forn baixmedieval