Gran èxit i entrades esgotades de la gala València Dansa Som Art

Per tercer any consecutiu, la col·laboració entre l’Associació de Dansa i Art del Mediterrani (ADAM) i la Fundació Hortensia Herrero (FHH) ha permés portar a València el ballet en majúscules. A causa de l’èxit d’edicions precedents, en esta ocasió es va apostar per portar esta cita a la sala principal del Palau de les Arts Reina Sofía, amb un aforament de prop de 1.400 localitats. Amb la satisfacció de veure corroborada la seua aposta amb les entrades esgotades, la unió d’ADAM i FHH va permetre oferir una gala que va mostrar la diversitat d’estils de la dansa (clàssic, neoclàssic i contemporani), interpretada per ballarins de talla internacional.

Va obrir la vetlada la premiada Lucía Lacarra, la qual va oferir una vertadera exquisidesa en Tres preludis (1969), coreografia de Ben Stevenson sobre la partitura de Rachmaninoff, interpretada al piano per Carlos Faxa. L’estrella basca va comptar com a partenaire amb Marlon Dino. Com a contraposició, l’aposta pel contemporani de Carmen, versió de Johan Inger, interpretada pels primers ballarins de la Companyia Nacional de Dansa (CND) Isaac Montllor i Kayoko Everhart. L’espectacle va continuar amb el clàssic Paquita (1847), de la mà dels primers ballarins del Ballet Capitole de Tolosa María Gutiérrez i Davit Galstyan. Va finalitzar la primera part amb la complexa The vertiginous thrill of exactitude (1996) de William Forsythe, interpretada amb la precisió necessària per un quintet de la CND.

El tàndem Gutiérrez-Galstyan va inaugurar la segona part amb el clàssic El corsari (2013), en versió de Kader Belarbi. Després, la primera figura de la CND Alessandro Riga va abordar amb tècnica, destresa i humor Les Bourgeois (2003), coreografia de Ben Van Cauwenbergh, sobre la cançó homònima de Jacques Brel.

L’accent valencià el va donar la posada en escena de Cor perdut (1989), coreografia del geni creador valencià Nacho Duato i interpretada per l’alacantí Isaac Montllor, juntament amb Kayoko Everhart. Un pas a dos de la major icona del ballet, El llac dels cignes (1895), va mostrar com és de sublime l’etèria Lucía Lacarra, en braços de Marlon Dino, quan es fica en la pell d’Odette. El colofó de la GALA VALÈNCIA SOM ART va vindre de la mà de Raymonda divertimento (2013), coreografia de José Carlos Martínez sobre l’original huitcentista de Marius Petipa, que va reunir en l’escenari del Palau de les Arts Reina Sofía una bona representació de la CND. El públic, totalment entregat, va concedir una important salva d’aplaudiments a la GALA VALÈNCIA SOM ART, la recaptació íntegra de la qual es destina a l’Associació de la Fibrosi Quística de la Comunitat Valenciana

LES DADES

Espectacle: Gala Benèfica València Dansa/Som Art 2016.

Organitza: Associació d’Art i Dansa del Mediterrani (ADAM).

Ballarins invitats: Lucía Lacarra i Marlon Dino (ballarins principals internacionals)/ María Gutiérrez i Davit Galstyan (ballarins principals del Ballet du Capitole de Tolosa)/ Alessandro Riga (primera figura de la Companyia Nacional de Dansa), Kayoko Everhart, Isaac Montllor, Anthony Pina (ballarins principals de la CND), Lucie Barthélémy (solista de la CND), Helena Balla i Haruhi Otani (cos de ball de la CND) i membres del cos de ball de la CND.