El Centre d’Art Hortensia Herrero continua avançant i llança un recorregut virtual per les obres de rehabilitació que du a terme l’estudi ERRE Arquitectura al palau de Valeriola, un antic palau barroc construït a principis del segle XVII a València. El projecte arquitectònic pretén fer valer la història continguda en l’edifici i convertir-lo en un lloc de referència per a l’art contemporani amb 3.500 m² de superfície.
La visita virtual permet a l’usuari accedir per l’entrada principal de l’immoble, situada al carrer del Mar, i recórrer les estances de la planta noble, l’andana, l’escala de pedra tallada o el pati interior, que mantindran la seua estructura i els seus elements patrimonials. El tourfinalitza en el que serà el futur jardí del Centre d’Art.
El vídeo mostra com la intervenció arquitectònica més important se centra en el volum del palau de Valeriola, on es conservarà i es reconstruiran les peces al voltant del pati. En l’enclavament de Sant Cristòfol s’ha optat per mantindre la façana i construir quatre plantes amb l’objectiu d’aconseguir un conjunt ordenat i més integrat amb els edificis confrontants.
Troballes arqueològiques
El passeig virtual també avança alguns dels importants descobriments arqueològics que s’han trobat durant les excavacions, com el límit de l’antic barri jueu de la ciutat, un forndedicat a la producció d’aliments del període baixmedieval i part dels murs del circ romà de Valentia. Este circ romà va ser la construcció més imponent de la ciutat en el segle II d. C. amb una superfície superior a tres camps de futbol (350 m de llarg i més de 70 d’ample). Durant les excavacions al palau de Valeriola s’han localitzat diversos trams de la grossa paret de 5 metres d’ample de la graderia occidental, tres murs més longitudinals i, en la part exterior de la paret, set contraforts. Estes troballes es conservaran i es mostraran als visitants del futur Centre d’Art Hortensia Herrero.
Des que van començar les obres també han eixit a la llum 22 enterraments pertanyents al cementeri de Sant Joan de l’Hospital i restes d’un pati islàmic, format per una banda central de planta quadrangular, un safareig a l’interior i fonts en cada extrem.
Les obres de restauració de l’enclavament duraran tres anys. El projecte planteja l’obertura del futur Centre d’Art Hortensia Herrero l’any 2023.
Amb l’objectiu de decorar els voltants del palau de Valeriola mentre continuen els treballs de restauració, la Fundació Hortensia Herrero ha encarregat la realització d’un grafit en la tanca que es troba al carrer de la Mar. “Portem l’art dins” ha sigut la frase triada que augura el futur d’este edifici històric que es convertirà en el Centre d’Art Hortensia Herrero.
El palau de Valeriola
Este edifici, situat en un enclavament emblemàtic del centre històric de la ciutat de València (carrer del Mar), és d’estil barroc i va ser construït a principis del segle XVII.
En l’actualitat és sotmés a una rehabilitació integral per a salvar i assegurar l’estructura, sobre la qual s’alçarà el futur Centre d’Art Hortensia Herrero. Els treballs per a la recuperació de la seua esplendor els du a terme l’estudi del valencià ERRE Arquitectura. A més del valor futur com a centre d’art, esta intervenció suposa la recuperació d’un edifici singular i històric de la ciutat de València. Una vegada acabe la restauració, els visitants podran contemplar les restes del barri jueu i part de les ruïnes del circ romà que travessava els baixos del palau.
Es complixen sis mesos des que es van iniciar les obres de rehabilitació al Palau de Valeriola, situat al centre històric de València, per a convertir-lo en el futur Centre d’Art Hortensia Herrero.
En el timelapse següent es mostra com ha anat evolucionant la primera fase d’obres, que “consistix en la fonamentació de l’estructura dels murs pantalla que faran el perímetre del soterrani i continuarem amb l’excavació arqueològica per a després alçar l’estructura”, explica Carlos Barberá, arquitecte tècnic del projecte.
Un equip multidisciplinari d’arquitectes, restauradors, arqueòlegs i historiadors està involucrat en este projecte que pretén preservar la història del palau de Valeriola al mateix temps que el transforma en un edifici contemporani. “Crec que (el Centre d’Art Hortensia Herrero) augmenta l’interés de l’edifici, ja que enriquix la seua història i, a més, el dotarà d’una sèrie d’elements singulars que només es podran veure en este immoble”, comenta l’arqueòloga Tina Herreros.
Amb el propòsit que part de les exposicions temporals que ha anat organitzant la Fundació Hortensia Herrero es quedaren per sempre a la Comunitat Valenciana, almenys en part, l’entitat ha adquirit i donat diverses de les peces exposades estos últims anys.
La pamela (Manolo Valdés)
La pamela és una obra de Manolo Valdés que va formar part de l’exposició que l’artista valencià va instal·lar en la Ciutat de les Arts i les Ciencies l’any 2017. Una vegada acabada aquella mostra, esta peça va ser traslladada a la Marina de València, davant de Marina de Empresas. Hortensia Herrero va donar eixa peça, ja que va ser la guanyadora després d’una votació popular entre els visitants de l’exposició.
Mariposas (Manolo Valdés)
Una altra obra de Manolo Valdés que es va quedar per sempre a la Comunitat Valenciana. Concretament, a Castelló. Al principi anava a viatjar de manera temporal a la capital de la Plana i es va instal·lar al parc Ribalta, però finalment la Fundació va decidir donar-la per sempre. La seua ubicació definitiva i actual és l’avinguda Rei en Jaume.
La mariposa (Manolo Valdés)
Igual que a València i Castelló, també Alacant té una escultura de Manolo Valdés donada per la Fundació Hortensia Herrero. Es tracta de La mariposa. Com va ocórrer a Castelló, la idea inicial era que viatjara temporalment i es va instal·lar a l’Esplanada de la capital alacantina, en la confluència amb la rambla Méndez Núñez. Finalment, es va concretar la donació definitiva i esta peça es va traslladar a la seua ubicació habitual: la plaça de Galícia.
Points of view (Tony Cragg)
L’artista britànic Tony Cragg va ser el segon artista que va portar una exposició temporal d’escultures a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Igual que en el cas de Manolo Valdés, la Fundació Hortensia Herrero va voler que una part de l’exposició es quedara per sempre a València i va comprar una de les peces per a donar-la a la ciutat. Esta vegada, l’obra triada va ser Points of view i el lloc triat per a ubicar-la, el pont de Montolivet, concretament en la rotonda de la Marató de València.
Al juny de 2021 van començar les obres de restauració de l’Església dels Sants Joans, declarada Monument Històric Artístic Nacional per Decret de 21/02/1947, gràcies a l’acord signat en 2019 entre la Fundació Hortensia Herrero i l’Arquebisbat de València.
La intervenció es desenvolupa en dos plans. D’una banda, es duu a terme la restauració de les pintures al fresc de la volta del temple, obra d’Antonio Palomino, que és a càrrec de l’equip dirigit per la catedràtica Pilar Roig, professora del departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals i investigadora de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV. D’altra banda, es desenvolupa la intervenció arquitectònica que té per objectiu esmenar les deficiències estructurals i constructives per a garantir la conservació de l’edifici, incloent les seues façanes. Aquest treball és dirigit per l’arquitecte Carlos Campos.
El pressupost de la intervenció ascendeix a sis milions d’euros i és a càrrec de la Fundació Hortensia Herrero. La intervenció conclourà en 2024.
Una de les intervencions en marxa actualment és el Palau Valeriola. Este edifici, situat en un enclavament emblemàtic del centre històric de la ciutat de València (carrer del Mar), és d’estil neoclàssic i va ser construït a principis del segle XVII.
En l’actualitat és sotmés a una rehabilitació integral per a salvar i assegurar l’estructura, sobre la qual s’alçarà el futur Centre d’Art Hortensia Herrero. Els treballs per a la recuperació de la seua esplendor els du a terme l’estudi del valencià ERRE Arquitectura. A més del valor futur com a centre d’art, esta intervenció suposa la recuperació d’un edifici singular i històric de la ciutat de València. Una vegada acabe la restauració, els visitants podran contemplar les restes del barri jueu i part de les ruïnes del circ romà, que travessava els baixos del palau.
L’artista Jaume Plensa va tancar en 2019 la trilogia escultòrica impulsada per la Fundación Hortensia Herrero en la Ciutat de les Arts i les Ciències amb una mostra de set escultures a l’aire lliure. Totes les figures, de set metres d’altura i més de 7.000 quilos de pes cadascuna, estaven realitzades amb ferro colat i responien a noms de dona, tot un homenatge a la feminitat.
Dos de les escultures que van formar part de la mostra, Silvia i Maria, es van exposar en la localitat d’Elx i, més tard, a Vila-real. La Fundación Hortensia Herrero donarà una d’elles a la ciutat de València.
Sobre Jaume Plensa
Jaume Plensa és un dels artistes espanyols amb més presència a tot el món, ja que ciutats com Mont-real, San Diego, Chicago, Seül, Tòquio, Miami, Nova York, Londres, Salzburg, Liverpool, Dubai o Dallas tenen escultures seues instal·lades de manera permanent.Així mateix, l’obra de Plensa ha sigut objecte d’exposicions temporals en museus i institucions com la Biennal de Venècia, el Nasher Sculpture Center de Dallas, el Yorkshire Sculpture Park, el Museu Picasso d’Antíbol, el MAMAC de Niça, o en museus de ciutats com Hèlsinki, Tampa o Nashville i en les seues galeries de París, Nova York i Chicago. Plensa va inaugurar al novembre del 2018 dos exposicions al nostre país, un projecte específic per al Palau de Vidre de Madrid (MNCARS) i una altra en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Ambdós exposicions es podran veure fins al mes d’abril del 2019.
L’artista Tony Cragg, un de les icones del panorama artístic britànic, va prendre el relleu de Manolo Valdés i va exposar sis peces, dues d’elles realitzades expressament per a l’ocasió, en la Ciutat de les Arts i les Ciències. La mostra temporal es va inaugurar el 27 de juny de 2018 i va romandre exposada fins al 14 d’octubre en diferents enclavaments del complex dissenyat per Santiago Calatrava. Quatre de les escultures que superaven els sis metres d’altura i els 4.000 quilograms de pes es van situar sobre l’aigua dels estanys del recinte, una cosa inèdita en el treball de l’artista.
L’obra de Tony Cragg es caracteritza per l’ús de molt variats materials com són la pedra, la fusta, l’alumini, el bronze, l’acer o el plàstic que transforma en formes orgàniques.
Després de l’exposició, la peça Points of view va ser comprada per la Fundació Hortensia Herrero i donada a la ciutat de València.
Sobre Tony Cragg
Sir Anthony Cragg (Liverpool, 1949) és un dels artistes contemporanis britànics més prestigiosos i ha rebut multitud de guardons internacionals com són el Premi Turner (1988), Cavaller de les Arts i les Lletres de França (1992), Acadèmic de la Royal Academy of Arts de Londres (1993), Orde de l’Imperi Britànic (2002) o l’Orde del Mèrit de la República d’Alemanya (2012), entre molts altres.
L’any 1988 va representar Gran Bretanya en la Biennal de Venècia i la seua obra ha sigut objecte d’exposicions en museus com el Reina Sofia, la Tate Gallery, el Louvre, el Georges Pompidou, l’Hermitage de Sant Petersburg, l’Stedelijk d’Amsterdam, el Museu Nasher de Dallas, la Corcoran Gallery de Washington, la Galeria Belvedere de Viena, el MACRO de Roma o el CAFA Museum de Pequín.
Des de 2009 és director de l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf.
Sis escultures de l’artista valencià es van exhibir des de juny a novembre del 2017 emergint d’un dels llacs artificials de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Aquestes monumentals peces de més de cinc metres d’altura, creades amb materials com l’acer tallen, alumini, ferro colat o marbre, eren caps gegants inspirats en Henri Matisse a les quals l’escultor va afegir objectes quotidians que beuen de la tradició de la pintura espanyola, com una pamela, unes papallones o una diadema.
Després de la mostra temporal, la Fundació Hortensia Herrero va adquirir tres de les peces que van ser donades a les tres capitals de província de la Comunitat Valenciana.
Sobre Manolo Valdés
Manolo Valdés residix i treballa a Nova York des de fa més de 25 anys. Va començar la seua carrera a València, on va nàixer en 1942 i va cursar els seus primers estudis. L’any 1964 es va convertir en un dels fundadors del grup artístic Equip Crònica. En 1981 va iniciar la seua carrera en solitari, continuant amb el diàleg amb la història de l’art emprés amb Equip Crònica però des d’un estil propi.
Manolo Valdés ha realitzat exposicions de llarg a llarg del planeta i la seua figura ha rebut molts premis i reconeixements. La seua obra forma part de la col·lecció permanent de museus tan importants com el Metropolitan de Nova York o el Centre Pompidou de París.
