Missió
La cultura porta entre nosaltres centenars de milers d’anys. Parla de qui hem sigut. És el llegat més valuós que ens queda. Per este motiu, en la Fundació Hortensia Herrero impulsem accions socials que ajuden a compartir la sensibilitat, usant l’art i la cultura com a exemple, i com a manera de convertir la Comunitat Valenciana en un referent cultural.
Visió
En la Fundació Hortensia Herrero, el nostre objectiu és promoure l’interés, el coneixement i la sensibilitat per l’art i la cultura a través de projectes creats a la Comunitat Valenciana per artistes de tot el món.
Patronat
Missatge Presidenta
Deia Machado que en caminar es fa camí i en mirar arrere es veu la senda que mai s’ha de tornar a xafar. I en això concretament consistix esta Memòria que ara publiquem: a mirar arrere i veure eixa senda plena d’iniciatives i esdeveniments culturals que mai tornarem a xafar però que sempre quedarà en el nostre record.
Moltes vegades, en els discursos que he de donar en diversos esdeveniments que organitza la Fundació, solc utilitzar la família com un símil d’alguns dels projectes que inaugurem, i és que, ara que mire arrere, comprove que eixos projectes són com membres de la família que sempre estan presents, de manera més o menys activa, i als quals venen a sumar-se nous membres.
Per exemple, en 2017 vam organitzar l’exposició d’escultures monumentals de Manolo Valdés a la Ciutat de les Arts i les Ciències que tanta acollida va tindre a la ciutat de València i que va fructificar en la donació de l’escultura “La Pamela”, instal·lada ja a la zona de la Marina. Va ser tal l’èxit d’esta iniciativa que en 2018 vam decidir traslladar temporalment dos d’estes escultures a les ciutats de Castelló i Alacant, perquè tant els castellonencs com els alacantins pogueren gaudir també de la bellesa de les obres del que podríem considerar sens dubte com l’artista valencià contemporani més internacional. Estes escultures van ser tan ben rebudes en estes dos ciutats que vaig prendre la decisió de donar-les també perquè es quedaren de manera permanent a Castelló i Alacant.
Amb això, hem aconseguit que les tres capitals de la Comunitat Valenciana puguen gaudir d’una escultura monumental com ja ho fan ciutats com Nova York, París o Madrid. En conseqüència, Valdés també ens va acompanyar durant l’any passat com un membre més d’esta àmplia família que és la Fundació Hortensia Herrero.
Atés l’èxit de l’exposició de Valdés a la Ciutat de les Arts i les Ciències, no va ser fàcil buscar algú que prenguera el relleu en este impressionant lloc caracteritzat per l’arquitectura de Calatrava. Va ser per això que vam recórrer a un dels escultors internacionals de major prestigi, Tony Cragg. Un artista que ja estava present en la meua col·lecció a través de dos escultures però que, en esta ocasió, exposaria sis escultures monumentals alhora que ho feia a la Park Avenue de Nova York. I és que, com tantes vegades he repetit, una de les finalitats que guia l’activitat de la Fundació és que els valencians no hagen de traslladar-se a ciutats com Nova York, París o Londres per a vore exposicions d’art de gran nivell, sinó que València aculla una oferta artística del mateix nivell que estes capitals.
Açò també guiarà l’activitat d’un dels projectes que ha començat en 2018 i que és el que més il·lusió ens fa: la rehabilitació del Palau de Valeriola per a convertir-lo en el Centre d’Art Hortensia Herrero, en el qual podrà vore’s tant la meua col·lecció d’art com exposicions temporals d’artistes de gran prestigi internacional. Un projecte de molt llarg recorregut que ja ha començat a fer els seus passos i que en uns anys obrirà les seues portes al públic per a enriquir encara més l’àmplia oferta cultural de la ciutat de València.
Un nou fill que se sumarà a eixa àmplia família que hem creat al voltant de la Fundació Hortensia Herrero, i en què hi ha algunes iniciatives que ja porten més de cinc edicions celebrant-se de manera ininterrompuda com el Ballet Vale +, que ajuda a través de la dansa els xiquets amb paràlisi cerebral; la gala de València Dansa al Palau de les Arts, el campus de ballet que ja arriba a 135 alumnes; l’exposició PAM! de produccions artístiques i multimèdia organitzada amb la Universitat Politècnica de València, o el premi d’adquisició del certamen Obert València amb el qual les galeries d’art valencianes inicien la temporada. Iniciatives totes que porten a compartir i desenvolupar la sensibilitat cultural.
Són projectes que es consoliden en el calendari però que creixen cada any en nombre d’assistents i que, en el cas de les exposicions d’escultures monumentals que hem desenvolupat a la Ciutat de les Arts i les Ciències, enriquixen el patrimoni artístic de la ciutat. Prova d’això és la impressionant escultura de Tony Cragg titulada “Points of view”, que va arribar a València per a l’exposició temporal i que finalment s’ha quedat de manera permanent al pont de Montolivet.
Des d’ací volia agrair a tots els valencians que s’han acostat a gaudir d’estes iniciatives i als que les han fet possibles perquè, com indica el títol de l’escultura de Cragg, “Points of view” (“Punts de vista”), una tasca tan àmplia i variada només es pot dur a terme amb la col·laboració de molts punts de vista diferents.
Deia Machado que en caminar es fa camí i en mirar arrere es veu la senda que mai s’ha de tornar a xafar. I en això concretament consistix esta Memòria que ara publiquem: a mirar arrere i veure eixa senda plena d’iniciatives i esdeveniments culturals que mai tornarem a xafar però que sempre quedarà en el nostre record.
Moltes vegades, en els discursos que he de donar en diversos esdeveniments que organitza la Fundació, solc utilitzar la família com un símil d’alguns dels projectes que inaugurem, i és que, ara que mire arrere, comprove que eixos projectes són com membres de la família que sempre estan presents, de manera més o menys activa, i als quals venen a sumar-se nous membres.
Per exemple, en 2017 vam organitzar l’exposició d’escultures monumentals de Manolo Valdés a la Ciutat de les Arts i les Ciències que tanta acollida va tindre a la ciutat de València i que va fructificar en la donació de l’escultura “La Pamela”, instal·lada ja a la zona de la Marina. Va ser tal l’èxit d’esta iniciativa que en 2018 vam decidir traslladar temporalment dos d’estes escultures a les ciutats de Castelló i Alacant, perquè tant els castellonencs com els alacantins pogueren gaudir també de la bellesa de les obres del que podríem considerar sens dubte com l’artista valencià contemporani més internacional. Estes escultures van ser tan ben rebudes en estes dos ciutats que vaig prendre la decisió de donar-les també perquè es quedaren de manera permanent a Castelló i Alacant.
Amb això, hem aconseguit que les tres capitals de la Comunitat Valenciana puguen gaudir d’una escultura monumental com ja ho fan ciutats com Nova York, París o Madrid. En conseqüència, Valdés també ens va acompanyar durant l’any passat com un membre més d’esta àmplia família que és la Fundació Hortensia Herrero.
Atés l’èxit de l’exposició de Valdés a la Ciutat de les Arts i les Ciències, no va ser fàcil buscar algú que prenguera el relleu en este impressionant lloc caracteritzat per l’arquitectura de Calatrava. Va ser per això que vam recórrer a un dels escultors internacionals de major prestigi, Tony Cragg. Un artista que ja estava present en la meua col·lecció a través de dos escultures però que, en esta ocasió, exposaria sis escultures monumentals alhora que ho feia a la Park Avenue de Nova York. I és que, com tantes vegades he repetit, una de les finalitats que guia l’activitat de la Fundació és que els valencians no hagen de traslladar-se a ciutats com Nova York, París o Londres per a vore exposicions d’art de gran nivell, sinó que València aculla una oferta artística del mateix nivell que estes capitals.
Açò també guiarà l’activitat d’un dels projectes que ha començat en 2018 i que és el que més il·lusió ens fa: la rehabilitació del Palau de Valeriola per a convertir-lo en el Centre d’Art Hortensia Herrero, en el qual podrà vore’s tant la meua col·lecció d’art com exposicions temporals d’artistes de gran prestigi internacional. Un projecte de molt llarg recorregut que ja ha començat a fer els seus passos i que en uns anys obrirà les seues portes al públic per a enriquir encara més l’àmplia oferta cultural de la ciutat de València.
Un nou fill que se sumarà a eixa àmplia família que hem creat al voltant de la Fundació Hortensia Herrero, i en què hi ha algunes iniciatives que ja porten més de cinc edicions celebrant-se de manera ininterrompuda com el Ballet Vale +, que ajuda a través de la dansa els xiquets amb paràlisi cerebral; la gala de València Dansa al Palau de les Arts, el campus de ballet que ja arriba a 135 alumnes; l’exposició PAM! de produccions artístiques i multimèdia organitzada amb la Universitat Politècnica de València, o el premi d’adquisició del certamen Obert València amb el qual les galeries d’art valencianes inicien la temporada. Iniciatives totes que porten a compartir i desenvolupar la sensibilitat cultural.
Són projectes que es consoliden en el calendari però que creixen cada any en nombre d’assistents i que, en el cas de les exposicions d’escultures monumentals que hem desenvolupat a la Ciutat de les Arts i les Ciències, enriquixen el patrimoni artístic de la ciutat. Prova d’això és la impressionant escultura de Tony Cragg titulada “Points of view”, que va arribar a València per a l’exposició temporal i que finalment s’ha quedat de manera permanent al pont de Montolivet.
Des d’ací volia agrair a tots els valencians que s’han acostat a gaudir d’estes iniciatives i als que les han fet possibles perquè, com indica el títol de l’escultura de Cragg, “Points of view” (“Punts de vista”), una tasca tan àmplia i variada només es pot dur a terme amb la col·laboració de molts punts de vista diferents.